Dissabte 5 de novembre la falla va celebrar un dels actes més tradicionals de la festa fallera. La “demanà” és un d’eixos actes on mana la tradició, i la tradició diu que una representació de la directiva de la falla anava a casa de les possibles falleres majors i el president en nom de la comissió demanava a les famílies que les seues filles foren les pròximes falleres majors.



L’evolució de la festa així com la necessitat d’adaptar-se a un calendari fester propi de cada poble ha fet que aquest acte es convertisca en un acte protocol·lari. No cal dir que ja sabem, en eixe moment, que les falleres del nou exercici ja han començat a exercicir les seues funcions però no està de més fer un acte emotiu i significatiu.



A més a més els protagonistes de la nit són al 50% les falleres majors i els presidents i si que és veritat que els presidents estan molt més nerviosos que elles. Els toca recitar un versos a les xiques davant d’amics i familiars.
Els versos, composats enguany per Carlos Roig, els reciten de memòria i són com unes floretes dites a la més típica tradició valenciana on es nomena o demana a les nostres falleres del 2012.
Si nerviosos estan els presidents hi ha una persona que està més nerviosa encara i és la mare del president infantil, que amagada a un cantonet i amb la poesia a la mà, està preparada per fer d’apuntadora en cas que el xiquet es quede atrapat pels nervis.
No cal dir que Jordi ho va fer perfectament, igual que Xavier i que les nostres xiques Alba i Celeste varen tindre un acte d’allò més emotiu.





Antigament aquest acte acabava a la casa de les xiquetes amb una xicoteta picadeta que oferia la família.
Açò també ha canviat, com que la afluència d’amics, fallers i família és molt nombrosa, ens dirigim després al nostre casal on les respectives famílies havien preparat un soparet informal a tota la comissió.
La nit acaba amb rialles, felicitacions, bon ambient i un bon punt de partida de les falles del 2012.